■ fruiter
| | fruitera

Partició sil·làbica: frui_ter
Etimologia: de fruit 1a font: 1272
    1. adjectiu Que dona fruit.
    2. adjectiu i masculí agricultura i economia Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.
  2. masculí i femení Persona que ven fruita.
  3. femení Plat o altre recipient per a tenir-hi fruita i servir-la a taula.