■ fundent

Etimologia: del ll. fundens, -ntis, participi de fundĕre ‘fondre’
    1. adjectiu Que facilita la fusió.
    2. adjectiu Que facilita la resolució d’un tumor.
    3. masculí metal·lúrgia Substància que hom addiciona a la càrrega dels forns de fusió i que, en combinar-se amb les impureses, facilita la fusió i la formació d’escòries que se separen del metall fos.
  2. adjectiu Que es fon, dit especialment de la neu.