■ fusa1

Etimologia: probablement del’it. ant. fusa, íd., possiblement del fr. fusée ‘fus’, der. del fr. ant. *fus, ll. fusus ‘fus’ 1a font: s. XIV
femení música Figura musical que representa un so la durada del qual és 1/32 de la de la rodona.


Vegeu també:
fusa2