■ fusa2

Etimologia: probablement de l’ant. anar enfusa ‘dur embranzida (una nau)’, participi de enfondre, amb influx de fus
femení marina, marítim Acció de lliscar, un bastiment lliure d’amarres, damunt els pals enseuats, sense aturar-se fins que resta surant en la mar.


Vegeu també:
fusa1