gaita2

Partició sil·làbica: gai_ta
Etimologia: variant de guaita
    femení antigament
  1. Guaita.
  2. literatura En la poesia trobadoresca, sentinella o amic de l’enamorat, que anuncia, a ell i a la seva amant, l’arribada de l’alba.



    3. Vegeu també:
    gaita1