■ galet

Etimologia: dimin. de gala2 ‘cassanella’, o potser reducció d’un beure a *gargalet (v. gargall, gargamella); en el sentit de ‘tros de branca’ ve de gall; ambdós han intervingut en el sentit de ‘broc’ 1a font: s. XIV
    masculí
  1. dialectal antigament anatomia animal Úvula.
    1. Broc petit d’un càntir, un porró, etc., per on, en inclinar convenientment l’atuell, brolla el líquid formant un raig prim.
    2. beure a galet Beure fent caure a la boca el raig del líquid que surt pel galet d’un càntir, un porró, etc.
    3. beure a galet figuradament Creure-s’ho tot.
    4. fer beure a galet figuradament Enganyar algú abusant de la seva credulitat.
  3. agricultura
    1. Tros d’una rama que resta a l’arbre en tallar-la.
    2. Peduncle d’una fruita, especialment del raïm, per on hom la talla.
  4. alimentació, indústries alimentàries Pasta de sopa en forma de colze que en ésser cuita creix molt. Un plat de galets grossos.
  5. indústria tèxtil Cadascun dels trossos de canya plens de sorra que pengen dels lliços dels telers de mà i que serveixen de pes.