■ garantir

Etimologia: de garant 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Assegurar la certesa, la realitat, d’un fet; fer tenir creença en alguna cosa. Ell li garanteix que no li passarà res de desagradable.
  2. Prestar fiança.
  3. Assegurar algú o alguna cosa contra un dany, un perill, etc.