gargall | diccionari.cat

Etimologia: d’origen onomatopeic, com tants altres mots de la mateixa arrel garg-, que imita fenòmens guturals mitjançant la seva amplificació amb diverses consonants: -m-, gargamella; -nt-, gargantejar; -l-, gàrgola; -r-, gàrgara; -t-, gargotejar; -ss-, engargussar-se 1a font: s. XIV

masculí