■ girador | giradora

Etimologia: de girar 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Que gira o serveix per a girar.
  2. masculí Cinta posada en un llibre per a girar-ne fàcilment els fulls i servir-hi de senyal.
  3. femení Eina o estri que hom empra per a girar alguna cosa.
  4. masculí ceràmica Plat giratori del torn de terrisser.
  5. masculí electrònica Dispositiu que produeix un desfasament nul en una direcció i de 180° en la direcció contrària.
  6. masculí electrotècnia i tecnologia Convertidor d’energia que, tot mantenint la forma d’energia, canvia la variable extensiva T1 de l’entrada en la variable intensiva A2 de la sortida, i viceversa.
  7. femení oficis manuals Paleta de metall que els cuiners empren per a girar les truites, patates, o altra cosa que hom fregeix a la paella.