■ graduador
| | graduadora

Partició sil·làbica: gra_du_a_dor
Etimologia: del b. ll. graduator, -ōris, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení Que gradua.
  2. masculí metrologia Instrument que serveix per a graduar.
  3. masculí adoberia Areòmetre emprat a les adoberies per a determinar la densitat de les dissolucions adobadores.