■ gramalla

Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. (vestis) grammatica ‘vestit propi dels notaris i escrivans’, dits grammatici en el ll. medieval 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
  1. indumentària Túnica llarga fins als peus que portaven els homes i les dones a l’edat mitjana.
  2. història
    1. Vestidura pròpia portada pels consellers de Barcelona o pels jurats de València.
    2. A la baixa edat mitjana, sobrevesta militar duta damunt la gonella.