■ guarniment

Etimologia: de guarnir 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
    1. Acció de guarnir o guarnir-se;
    2. l’efecte.
  2. especialment
    1. Cadascun dels accessoris que completen o serveixen per a decorar una cosa. Els guarniments costen més que la roba. Una llàntia amb el seu guarniment.
    2. plural oficis manuals Conjunt de corretges, collar, brides, etc., que hom posa a un cavall, mul, etc., per al transport o la feina general.
    3. marina, marítim Conjunt dels caps amb els quals van guarnides les veles d’un vaixell.