■ guiar

Partició sil·làbica: gui_ar
Etimologia: mot comú a totes les llengües romàniques occidentals, d’origen germ. d’agrupació poc clara, potser del gòt. *widan ‘ajuntar-se; acompanyar, guiar algú’, documentat només en el der. gòt. gawidan, testificat en el bearnès gabildà ‘guiar’ 1a font: s. XII
    verb
    1. transitiu Fer de guia, ésser guia o la guia, d’algú. Veniu amb mi: jo us guiaré. L’estel que guiava els Reis d’Orient.
    2. pronominal Orientar-se. Els marins es guien per l’estel polar.
  2. transitiu per extensió
    1. conduir 5.
    2. figuradament Guiar les pràctiques, les recerques.
  3. transitiu Dirigir el moviment d’alguna cosa per mitjà d’una guia. Aquests dos llistons serveixen per a guiar la ganiveta.
  4. transitiu antigament Donar salconduit.