■ herbatge

Etimologia: de herba 1a font: s. XIV
    masculí
  1. L’herba dels prats.
  2. dret català
    1. Del segle XI al XV, dret senyorial que hom pagava per a poder portar a pasturar bestiar en territoris dominicals.
    2. Dret que cobraven alguns pobles per a deixar pasturar bestiar foraster en els terrenys comunals.
    3. Modalitat de l’arrendament agrari consistent en la cessió en arrendament de terrenys erms per a la pastura.