■ higiene

Partició sil·làbica: hi_gi_e_ne
Etimologia: del fr. hygiène, i aquest, del gr. hygieinón ‘salut’ 1a font: 1868, DLCo.
    femení higiene
  1. Ciència que estudia les condicions i els factors personals o ambientals que influeixen en la salut física i mental i que afavoreixen l’aparició i la difusió de les malalties.
  2. Sistema de regles i de principis per a conservar la salut. Higiene individual, pública. Higiene escolar, en els esports. Higiene mental.
  3. Neteja o sanejament. El sabó i el xampú són productes per a la higiene corporal.