■ himeneu

Partició sil·làbica: hi_me_neu
Etimologia: del ll. hymenaeus, i aquest, del gr. hyménaion, íd. i ‘déu del matrimoni’, der. de hymḗn, íd. 1a font: s. XIX
    masculí
  1. poètica En la lírica clàssica, composició nupcial cantada a cor quan la núvia era acompanyada a la casa del nuvi.
  2. Casament.