■ homogeni
| | homogènia

Etimologia: del b. ll. homogeneus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. De la mateixa espècie o natura. Matèries homogènies.
    1. Constituït de parts, elements o individus de la mateixa natura o uniformement integrats. Una roca homogènia. Un grup homogeni.
    2. física Dit de la fórmula en la qual les dimensions d’ambdós membres són iguals.
    3. matemàtiques Dit del polinomi que té tots els termes del mateix grau.
    4. matemàtiques Dit del sistema d’equacions lineals on tots els termes independents són nuls.
    5. matemàtiques Dit de l’equació diferencial ordinària de la forma P(x,y) dx + Q(x,y) dy = 0, on P i Q són funcions homogènies del mateix grau.
    6. matemàtiques Dit de la funció f(x,y) tal que f(tx,ty)  = tnf(x,y), on n és un nombre real anomenat grau d’homogeneïtat.
    7. matemàtiques Dit de l’equació diferencial lineal on el segon membre és zero.