■ hostier
| | hostiera

Partició sil·làbica: hos_ti_er
Etimologia: de hòstia 1a font: 1460, Roig
  1. masculí i femení Persona que fa hòsties.
  2. masculí Motlle de fer hòsties.
    1. masculí Capsa per a guardar-hi les hòsties no consagrades.
    2. femení litúrgia Copó.
  4. femení Recipient que feia joc amb el tinter i servia per a guardar-hi hòsties o oblies.