■ humus

Etimologia: del ll. humus ‘terra’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí pedologia
  1. Fracció de la matèria orgànica del sòl que ha sofert el procés d’humificació.
  2. Matèria orgànica del sòl.
  3. humus brut (o mor) Tipus d’humus present en medis biològicament poc actius, creat en condicions d’aerobiosi, caracteritzat per la lentitud de la mineralització i humificació de la matèria orgànica, per l’existència d’un A0 gruixut i per una acidesa forta.
  4. humus cru Matèria orgànica no gaire descomposta, de natura àcida.