■ icac

Etimologia: del nom científic icaco, de l’arauac ikaku, íd. 1a font: 1839, DLab.
    masculí botànica
  1. Arbre de la família de les rosàcies (Chrysobalanus icaco), de fulles ovades, flors hipògines i fruits drupacis comestibles, propi de l’Amèrica tropical.
  2. Fruit de l’icac, de color vermell, groguenc o bru, semblant a una pruna, emprat per a fer melmelades i compotes.