■ ieisme

Partició sil·làbica: ie_is_me
Etimologia: d’origen onomatopeic
    masculí lingüística
  1. Fenomen propi del català oriental, viu a les Balears i a les comarques nord-orientals i centrals fins al nord del Barcelonès, consistent a pronunciar [j] el resultat de l’evolució dels grups c’l, g’l, t’l i ly del llatí vulgar. Ex.: ull (pronunciat ui) provinent d’oc’lu, poll (poi) de pedic’lu, vell (vei) de vet’lu.
  2. Defecte consistent en la pronúncia sistemàtica de [j] en comptes de [ʎ]. Ex.: ioc per lloc, ei per ell, iapis per llapis.