■ il·luminació

Partició sil·làbica: il_lu_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. illuminatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    femení
    1. Acció d’il·luminar;
    2. l’efecte.
    1. luminotècnia Acció d’il·luminar un local, un edifici, un carrer, etc., amb llum artificial.
    2. luminotècnia i metrologia Magnitud fotomètrica igual al quocient entre el flux lluminós que incideix en una superfície i el valor d’aquesta superfície.
    3. teatre Art i tècnica d’il·luminar un espai escènic.
  3. teoria de la il·luminació filosofia Teoria epistemològica, proposada per sant Agustí, segons la qual l’ànima només pot conèixer la veritat gràcies a un acte d’il·luminació directa de Déu que li permet d’intuir l’intel·ligible.