■ imbibició

Partició sil·làbica: im_bi_bi_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. imbibĕre ‘beure, absorbir, penetrar-se d’alguna cosa’
    femení
    1. Acció d’embeure o embeure’s;
    2. l’efecte.
  2. química física Absorció d’un líquid dins els porus físics d’una matèria sòlida.