■ imitar

Etimologia: del ll. imitari, íd. 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
    1. Reproduir amb els gests, la veu, etc., tan exactament com sigui possible la manera de fer d’un altre, ja en conjunt ja en un aspecte determinat. Les mones imiten els homes. Imita el seu germà en tot.
    2. Fer alguna cosa perquè l’ha feta abans un altre.
    1. Seguir la manera d’obrar, d’ésser, d’un altre. Imita l’estil de Verdaguer.
    2. especialment Seguir l’estil d’un altre autor, d’una altra obra, d’una escola, etc. Imita Ausiàs Marc.
  3. Fer alguna cosa de manera que s’assembli tant com es pugui a una altra. He imitat la teva signatura.
  4. Presentar l’aparença d’una altra cosa. Un material que imita la pell d’animal.