■ immortal

Etimologia: del ll. immortalis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    adjectiu
  1. No mortal, que no mor.
  2. Que no pot morir. Déu és immortal.
  3. figuradament Que no pot caure en l’oblit dels homes, destinat a perdurar en la memòria dels homes.