■ imperfet | imperfeta

Compareu: imperfecte
Etimologia: del ll. imperfectus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu No perfet, no completament acabat.
  2. masculí gramàtica Determinació pròpia d’alguns temps verbals, relacionada amb la categoria verbal de l’aspecte.