■ inarticulat
| | inarticulada

Partició sil·làbica: in_ar_ti_cu_lat
Etimologia: de articulat
  1. adjectiu Que no té cap articulació, rígid.
  2. adjectiu fonètica, fonologia Dit del so no articulat, particularment del crit.
  3. masculí plural zoologia Ecardins.