■ indignitat

Etimologia: del ll. indignĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Qualitat d’indigne. La indignitat de la seva conducta.
  2. Cosa indigna. És una indignitat!
  3. dret civil Acció dolenta que impossibilita o incapacita el qui l’ha comesa per a heretar l’ofès.