■ individualisme

Partició sil·làbica: in_di_vi_du_a_lis_me
Etimologia: de individual
    masculí
  1. Qualitat d’individualista.
    1. Actitud consistent a no pensar sinó en si mateix, a no assumir les pròpies obligacions socials o de solidaritat.
    2. Doctrina que propugna aquesta actitud.
  3. filosofia Doctrina o teoria segons la qual l’individu és el patró bàsic de la realitat o el fonament de tot valor o norma.
  4. sociologia
    1. Teoria que propugna, contra l’estatisme, la promoció de la iniciativa privada i la supressió parcial o total de la intervenció de l’estat.
    2. Teoria segons la qual la societat ha d’ésser ordenada al bé comú dels individus.