■ indoeuropeu
| | indoeuropea

Partició sil·làbica: in_do_eu_ro_peu
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als indoeuropeus o a l’indoeuropeu.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble que efectuà diverses migracions vers el Danubi, els Balcans, la vall del Rin, l’altiplà de l’Iran i el nord de la península Indostànica (segle XIII aC), i ( segle XI aC) vers el nord d’Alemanya, les illes Britàniques, França, la península Ibèrica i Itàlia.
  3. masculí lingüística
    1. Família de llengües europees i asiàtiques que presenten una gran semblança fonètica, morfològica i lèxica.
    2. Suposada llengua arquetípica d’aquesta família lingüística.