■ inèdit
| | inèdita

Partició sil·làbica: in_è_dit
Etimologia: del ll. inedĭtus, -a, -um, íd.
    adjectiu
    1. No editat. Una obra inèdita.
    2. per extensió Dit d’un autor l’obra del qual no ha estat editada.
  2. Nou, desconegut. Un fet inèdit.