■ inexpugnable

Partició sil·làbica: in_ex_pug_na_ble
Etimologia: del ll. inexpugnabĭlis, íd. 1a font: s. XV, I. de Villena
    adjectiu
    1. No expugnable, que no pot ésser pres a força d’armes.
    2. per extensió No subjugable, inconquerible.
  2. figuradament Una dona inexpugnable.