■ inextricable

Partició sil·làbica: in_ex_tri_ca_ble
Etimologia: del ll. inextricabĭlis, íd., der. de extricare ‘desfer’, i aquest, de tricari 1a font: 1839, DLab.
adjectiu Tan intricat, que hom no pot desembullar-ho, penetrar-hi, etc. Un problema inextricable.