■ injectiu
| | injectiva

Partició sil·làbica: in_jec_tiu
Etimologia: del ll. injectivus, -a, -um ‘relatiu a una introducció d’acció’
    adjectiu
  1. fonètica, fonologia Dit del fonema consonàntic produït per una brusca inspiració d’aire (per oposició a egressiu), amb una articulació de dues oclusions, l’una en la zona anterior de la boca i l’altra en la posterior.
  2. matemàtiques Dit de l’aplicació o correspondència entre dos conjunts quan elements diferents tenen imatges diferents.