■ intitulació

Partició sil·làbica: in_ti_tu_la_ci_ó
Etimologia: del b. ll. intitulatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció d’intitular.
  2. diplomàtica Fórmula del document en la qual és expressat el nom de l’autor.