■ inutilitat

Partició sil·làbica: in_u_ti_li_tat
Etimologia: del ll. inutilĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Qualitat d’inútil.
  2. dret Vici de les diligències no assenyalades per la llei.