■ irracional

Partició sil·làbica: ir_ra_ci_o_nal
Etimologia: del ll. irrationalis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. No racional, no dotat de raó. Els animals irracionals.
  2. Estrany o contrari a la raó, mancat de raó o fonament lògic.
  3. Que no pot ésser copsat o justificat per la raó, que ultrapassa les possibilitats del coneixement racional.
  4. Mancat de seny, capciós.
  5. matemàtiques
    1. Dit de l’expressió que conté radicals. Nombre irracional.
    2. Relatiu o pertanyent als nombres irracionals.