■ irracionalisme

Partició sil·làbica: ir_ra_ci_o_na_lis_me
Etimologia: de irracional
masculí filosofia Conjunt de tendències de pensament que propugnen adés la irracionalitat del real, adés que l’objecte de la fe no és a l’abast de la raó, adés el refús d’un coneixement conceptual a favor d’una altra potència cognoscitiva.