■ itinerant

Etimologia: del ll. itinerans, -ntis, participi pres. de itinerari ‘viatjar’, der. de iter, itinĕris ‘camí’ 1a font: 1439
    1. adjectiu Que va d’un lloc a l’altre, errant. Pobles itinerants.
    2. masculí antigament Vianant.
    3. adjectiu Que no té residència fixa. Ambaixador itinerant.
  2. adjectiu Dit del tipus de conreu en què hom va treballant noves terres a mesura que les altres ja no són fèrtils.