■ ja

Etimologia: del ll. jam, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. adverbi
    1. Des d’abans, no més tard, d’un temps determinat (passat, present o futur). Quan hi vam arribar, ell ja se n’havia anat. Quan hi arribarem ell ja deurà ésser fora.
    2. [amb el verb en present amb valor de futur immediat] Ara mateix, tot seguit. Ja vinc!
    3. [amb el verb en futur] Expressa que hom creu, confia, promet, espera, etc., que alguna cosa s’esdevindrà. Ja ens veurem. Ja ho faré. Ja te’n penediràs!
  2. ja! interjecció [usat sovint irònicament] Exclamació amb què hom indica que es fa càrrec del que li diuen, que hi assenteix.
  3. ja... ja... conjunció Introdueix proposicions distributives.
  4. ja que locució conjuntiva Del moment que, puix que.
  5. ja sia (o fos) que locució conjuntiva Encara que.