■ jaç

Homòfon: jas
Etimologia: del ll. vg. *jacium, der. del ll. jacēre ‘jeure’ 1a font: s. XV
    masculí
    1. Qualsevol cosa disposada per a jeure-hi al damunt. Em vaig fer un jaç de palla.
    2. per extensió llit 1.
    3. per extensió Cau d’un animal.
    4. atrapar al jaç figuradament Trobar desprevingut.
    5. jeure al jaç figuradament Estar desprevingut.
    6. preparar el jaç figuradament Disposar les coses per a la consecució d’algun fi.
    7. trobar el jaç (d’algú) Descobrir on rau.
  2. construcció
    1. Element d’obra disposat perquè hi descansi a sobre un altre element.
    2. jaç d’escala Cara superior de la volta on descansen els graons.
  3. ramaderia
    1. Barraca de pastor que serveix principalment per a jeure-hi.
    2. Jaça.