■ jacent

Etimologia: del ll. jacens, -ntis, participi pres. de jacēre ‘jeure’
    adjectiu
    1. Que jeu.
    2. art En positura de jeure. Estàtua jacent.
  2. dret civil Dit de l’herència de què hom no ha entrat encara en possessió.
  3. geologia Dit del terreny sedimentari en posició horitzontal.