■ jas

Homòfon: jaç
Etimologia: del ll. habeas ‘tinguis’, amb valor d’imperatiu, acompanyant proclíticament algun pronom: habeas ipsum, (av)ias, ias, jas això
interjecció dialectal Expressió amb què s’indica a algú que prengui allò que hom li ofereix. Jas, porta aquesta carta a Correus.