■ jovent

Etimologia: d’un ll. vg. juventus, -i, fruit d’una transacció entre el ll. cl. juventa ‘edat jove’, juventas, -ātis ‘edat jove, força de la joventut’ i juventus, -ūtis ‘edat jove, conjunt de joves’ 1a font: s. XIV, Llull
masculí joventut 2 2.