■ labiovelar

Partició sil·làbica: la_bi_o_ve_lar
Etimologia: de labio- i velar1
adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació realitzada pels llavis i el postdors de la llengua i el vel del paladar, que ocorre en les vocals velars i en les combinacions [kw, gw].