■ lanceolat
| | lanceolada

Partició sil·làbica: lan_ce_o_lat
Etimologia: del ll. lanceolatus, -a, -um, íd., der. de lanceola, dimin. de lancea ‘llança’ 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
  1. Que té la forma d’un ferro de llança. Fulles lanceolades.
  2. heràldica Dit de la figura amb els braços acabats en punta de llança.