■ lapidari
| | lapidària

Etimologia: del ll. lapidarius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les pedres.
    2. especialment epigrafia Relatiu a les inscripcions gravades en pedra.
    3. literatura Dit de l’estil o del discurs sentenciós i concís. Una frase lapidària.
  2. masculí antigament El qui tenia per ofici tallar, polir i gravar pedres i gemmes.
  3. masculí i femení Artífex que grava inscripcions en el marbre o en la pedra.
  4. masculí literatura Nom amb què són conegudes algunes obres medievals que descriuen les pedres precioses i llurs virtuts guaridores o sobrenaturals.