■ lingot

Etimologia: del fr. lingot, d’origen incert, potser de l’angl. ingot, íd., ‘motlle de fondre metalls’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí metal·lúrgia
  1. Peça o aliatge que hom obté per emmotllament en una lingotera.
  2. fals lingot Primera part solidificada en un procés de fosa contínua.
  3. lingot d’alt forn Aliatge líquid que procedeix de l’alt forn i que hom empra per a alimentar els forns de les acereries i foneries.