■ llambrot

Etimologia: der. del ll. labrum ‘llavi’, sinònim de labium, íd., amb influx de lambĕre ‘llepar’ 1a font: s. XIV, Metge
    masculí
  1. col·loquialment Llavi. Tasteu això i us en llepareu els llambrots.
  2. plural dialectal Ganyotes, babarotes.