■ llaor

Partició sil·làbica: lla_or
Homòfon: lleó
Etimologia: del ll. vg. *laudor, -ōris, format sobre laus, laudis, íd., per analogia amb mots com honor, sapor, odor, etc 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de lloar;
    2. l’efecte. Goigs a llaor de la Mare de Déu del Roser.
  2. Expressió de lloança.